Pedro BENEDITO CARRIÓ,nascut a Alzira, i Llicenciat en Geografia i Història, especialitat Geografia i Història, per la Universitat Literària de València. Con un largo historial academico que iremos desvelando en proximas entregas,autor de numerosas publicaciones, nos brindara sus publicaciones "Alzira, ¿Destino turístico?"
OTRA DENOMINACIÓN. Palacio de los
Marqueses de Santiago.
EDIFICACIÓN. 1547 – 1606.
TIPOLOGÍA. Palacio urbano.
USO PRIMITIVO. Residencia.
USO ACTUAL. Casa Consistorial.
ESTILO. Gótico – Renacentista –
Barroco.
UBICACIÓN. C/ San Roque, 6.
DECLARACIÓN BIC.
Número
de inscripción en el Registro de Bienes de Interés Cultural del
Ministerio de Cultura R-I-51-0000355).
Situada entre el
carrer Sant Roc i la Plaça de Casassús, la Casa Consistorial
d’Alzira, el monument arquitectònic més
important del patrimoni local, subsisteix com a testimoniatge de
l’època foral goticorenaixentista, i queda emplaçada en l’eix
de l’antiga vila.
Dins del perímetre
emmurallat, el carrer major es constitueix com a diagonal de la
primitiva vila, enllaçant els ponts de pedra a través de la via
principal, que estava flanquejada per les mansions pairals en el tram
situat entre els temples de Santa Maria i Santa Caterina, i de les
quals destaca per la seua monumentalitat la casa municipal.
La part més antiga o
crugia noble de l’Ajuntament arreplega l’estil arquitectònic
propi de les grans mansions i palaus valencians dels segles XV i XVI,
característic dels territoris marítims de l’antiga corona
d’Aragó, i queda situada la seua construcció entre l’any 1547,
sota el govern municipal del justícia Mossén Francesc Joan, i el
1606, en que el justicia era Josep Genís.
L’artífex
principal va ser Jaume Piquer, auxiliat pels pedrapiquers Guillem
Torres i Joan Llemosí, els mestres en tàpies Miquel Joan i Cosme
Rodríguez i l’artista fuster Cosme Castany.
L’any 1981,
l’arquitecte Josep Lluís Gisbert redacta
el projecte de restauració de la crugia noble. S’eliminen elements
anacrònics afegits a l’obra original. En 1983 l’arquitecte
municipal, Alfredo Andrés Peris executa un projecte d’ampliació
de l’edifici històric. Al conjunt original se li afegeix un nou
immoble construït sobre una superfície de 491,72 metres quadrats.
En el seu interior, ambdós cossos es comuniquen.
Descripció del edifici
La façana
principal, que recau al carrer Sant Roc, presenta tres cossos
diferents units per unes cornises continues que les delimiten, que li
dona un aspecte singular, ja que en el primer cos o planta baixa
s’ubiquen elements renaixentistes mentre que en el segon cos o
primer pis són gòtics, quedant més admissible i lògica la
transició barroca del tercer cos.
A la planta baixa o
cos inferior s’inscriuen equidistantment un portal i dos finestrals
de marcat accent renaixentista. El portal d’accés emmarca la llum
d’un arc de mig punt requadrat a la dòrica entre semipilastres
adossades a un ornament rectangular (arrabà) al damunt de motlures
coronades per sobre capitells. L’escut de la vila corona la
portada, mostrant l’heràldica de la ciutat: corona reial i clau
sobre fons barrat.
Les portes de fusta
dels finestrals originaris són de doble fulla, de reticulats
cassetons de rombe en llaceries amb
reminiscències goticomudejars.
El segon cos emmarca en el
seu parament de pedra de carreus tres finestrals gòtics que donen
simètricament a les verticals de les obertures de la planta
inferior.
La motlura de l’arrabà
perpetua la tradició del mudèjar tardà, estilísticament
adscrivible al gòtic tradicional català i mediterrani de la corona
d’Aragó.
El tercer cos està bastit
amb rajoles de fang buit a cordell. S’hi obrin catorze arcs de
maçoneria amb breu motlura ornamental a la llum. Un arquitrau sosté
les cornises de la coberta.
A l’entrada de
l’edifici en la planta baixa destaca un petri i robust arc
carpanell que separa l’ample vestíbul en dos espais diferents,
dels quals arranquen les escalinates d’accés al primer pis. En
primer lloc i a l’esquerra trobem l’escala antiga, mentre que en
la part frontal i després d’haver travessat l’arc de carreus
naix l’escala nova en forma de doble tramada que condueix a les
dependències que conformen la part moderna de l’ajuntament.
A la primera planta
de l’edifici hi ha una amplia galeria rectangular il·luminada
per una claraboia zenital que permet la comunicació entre les
dependències antigues i les de recent ampliació. Entre les primeres
es localitzen les dues peces històriques de major interés de
l’immoble: el saló noble i de plens i l’antic despatx de
l’alcaldia.
A la segona planta
de la crugia noble es guarden els fons de l’interessantíssim Arxiu
Municipal i a l’actual saló de plens. L’Arxiu Municipal, en
immoble anexe, disposa d’una rica i completa documentació. S’hi
poden consultar fonts documentals que arranquen cronològicament en
el segle XIV i possibiliten accedir a noticies no només de la
capital històrica riberenca sinó de gran part dels municipis que
conformaren el marc administratiu de la que fora jurisdicció
territorial d’Alzira.
Foto NICLAS |
Foto Niclas |
Principals obres
artístiques
Al llarg dels segles el
consistori ha anat col·leccionant un important fons artístic. La
seua peça més emblemàtic es el retaule de Sant Silvestre, obra
mestra de Vicent Requena, de l’any 1597. Procedents dels
desamortitzats convents de la ciutat, són les talles barroquitzants
de la Immaculada i Sant Agustí, i la predel·la gòtica d’un
Apostolat. L’Ajuntament posseeix una completa antologia de pintures
de l’alzireny Teodor Andreu Sentemans (1870-1935)A més hi ha un
llenç del segle XVIII del martiri de Sant Bernat, dos bodegons de J.
Parra i un bust en marbre de Tomàs Parra, esculpit per Casterá
Masiá. A l’actual saló de plens pengen interessants llenços
d’artistes contemporanis.
Foto Pedro Benedito |
Pedro Benedito |
Foto Juan Miguel Araque |
Juan Miguel Araque |
Juan Miguel Araque |
Foto Juan Miguel Araque |
Foto Juan Miguel Araque |
Juan Miguel Araque |
Foto Pedro Benedito |
Pedro Benedito |
No hay comentarios:
Publicar un comentario