Manuel Baixauli Mateu neix a Sueca el 2 d'octubre de 1963.
Inclinat a les arts estudia Pintura a la Facultat de Belles Arts de València
Des de l'any 1990 exerceix de professor a l’Escola d'Art Escultor Beltran, de Sueca
A partir dels trenta anys d'edat comença a escriure
L'home manuscrit. És a partir de la publicació d'aquesta obra (Premi Mallorca de Narrativa 2006), que Manuel Baixauli adquireix renom en l'àmbit de les lletres catalanes.
La seva dèria de refer constantment els seus textos el duen a reescriure i revisar llibres ja publicats anteriorment, com per exemple Espiral, el seu primer llibre, que veu una segona edició l'any 2010, amb un epíleg explicatiu i revelador.
A- Com et definiries?
M- Sóc algú que ha fet de l’art —com a creador i com a consumidor— la seua religió.
A- Des de quan pintes i escrius?
M- Pinte des dels dotze anys, escric des dels trenta. Abans era un pintor que escrivia, ara sóc un escriptor que pinta.
M- Pinte des dels dotze anys, escric des dels trenta. Abans era un pintor que escrivia, ara sóc un escriptor que pinta.
A- Què t’inspira?
M- Sempre partisc de la pròpia experiència vital. La vida quotidiana és una successió de petits miracles, si l’observes amb atenció.
M- Sempre partisc de la pròpia experiència vital. La vida quotidiana és una successió de petits miracles, si l’observes amb atenció.
A- Quins són els teus referents?
M- Bach, Piero della Francesca, Montaigne, Dreyer, Rembrandt, Mozart, Mantegna... Uf! Allò que en diuen els clàssics, però també aquells desconeguts de qui pots aprendre qualsevol cosa.
M- Bach, Piero della Francesca, Montaigne, Dreyer, Rembrandt, Mozart, Mantegna... Uf! Allò que en diuen els clàssics, però també aquells desconeguts de qui pots aprendre qualsevol cosa.
A- Quin és el teu procediment a l’hora de treballar?
M- Les primeres versions de les meues obres són caòtiques, i m’ho fan passar prou mal, però tinc molta confiança en les posteriors revisions, on faig que tot acabe trobant el seu lloc. Més que un escriptor, sóc un reescriptor. Més que un pintor, sóc un repintor. Això fa que tarde molt en acabar cada obra. Sóc lentíssim.
M- Les primeres versions de les meues obres són caòtiques, i m’ho fan passar prou mal, però tinc molta confiança en les posteriors revisions, on faig que tot acabe trobant el seu lloc. Més que un escriptor, sóc un reescriptor. Més que un pintor, sóc un repintor. Això fa que tarde molt en acabar cada obra. Sóc lentíssim.
A- Com veus el panorama de la literatura a Espanya?
M- Els autors que més m’interessen són poc coneguts i treballen a la perifèria, sovint ignorats pels media.
M- Els autors que més m’interessen són poc coneguts i treballen a la perifèria, sovint ignorats pels media.
A- On t’agradaria arribar?
M- No faig plans a llarg termini. La vida és imprevisible. Concep el meu treball, i en general el de qualsevol artista, com el d’una formiga, amb molta humilitat i paciència.
M- No faig plans a llarg termini. La vida és imprevisible. Concep el meu treball, i en general el de qualsevol artista, com el d’una formiga, amb molta humilitat i paciència.
A- Quin és el teu projecte més immediat?
M- Acabar la novel·la que porte entre mans. Ja en tinc la primera versió. A partir d’ara comence a disfrutar-la.
M- Acabar la novel·la que porte entre mans. Ja en tinc la primera versió. A partir d’ara comence a disfrutar-la.
A- On et veus d’ací a cinc o deu anys?
M- Intentant gaudir intensament del present. Com ara.
M- Intentant gaudir intensament del present. Com ara.
A-I podem veure treballs teus a:
No hay comentarios:
Publicar un comentario