Arte Necesary: Ayuntamiento de Alzira

Pedro BENEDITO CARRIÓ,nascut a Alzira, i Llicenciat en Geografia i Història, especialitat Geografia i Història, per la Universitat Literària de València. Con un largo historial academico que iremos desvelando en proximas entregas,autor de numerosas publicaciones, nos brindara sus publicaciones "Alzira, ¿Destino turístico?"

OTRA DENOMINACIÓN. Palacio de los Marqueses de Santiago.

EDIFICACIÓN. 1547 – 1606.

TIPOLOGÍA. Palacio urbano.

USO PRIMITIVO. Residencia.

USO ACTUAL. Casa Consistorial.

ESTILO. Gótico – Renacentista – Barroco.

UBICACIÓN. C/ San Roque, 6.

DECLARACIÓN BIC.

Declarado Monumento Histórico Artístico el 17 de diciembre de 1930 - BOE de 18.12.1930.

Número de inscripción en el Registro de Bienes de Interés Cultural del Ministerio de Cultura R-I-51-0000355).

Situada entre el carrer Sant Roc i la Plaça de Casassús, la Casa Consistorial d’Alzira, el monument arquitectònic més important del patrimoni local, subsisteix com a testimoniatge de l’època foral goticorenaixentista, i queda emplaçada en l’eix de l’antiga vila.

Dins del perímetre emmurallat, el carrer major es constitueix com a diagonal de la primitiva vila, enllaçant els ponts de pedra a través de la via principal, que estava flanquejada per les mansions pairals en el tram situat entre els temples de Santa Maria i Santa Caterina, i de les quals destaca per la seua monumentalitat la casa municipal.

La part més antiga o crugia noble de l’Ajuntament arreplega l’estil arquitectònic propi de les grans mansions i palaus valencians dels segles XV i XVI, característic dels territoris marítims de l’antiga corona d’Aragó, i queda situada la seua construcció entre l’any 1547, sota el govern municipal del justícia Mossén Francesc Joan, i el 1606, en que el justicia era Josep Genís.

L’artífex principal va ser Jaume Piquer, auxiliat pels pedrapiquers Guillem Torres i Joan Llemosí, els mestres en tàpies Miquel Joan i Cosme Rodríguez i l’artista fuster Cosme Castany.

L’any 1981, l’arquitecte Josep Lluís Gisbert redacta el projecte de restauració de la crugia noble. S’eliminen elements anacrònics afegits a l’obra original. En 1983 l’arquitecte municipal, Alfredo Andrés Peris executa un projecte d’ampliació de l’edifici històric. Al conjunt original se li afegeix un nou immoble construït sobre una superfície de 491,72 metres quadrats. En el seu interior, ambdós cossos es comuniquen.

Descripció del edifici

La façana principal, que recau al carrer Sant Roc, presenta tres cossos diferents units per unes cornises continues que les delimiten, que li dona un aspecte singular, ja que en el primer cos o planta baixa s’ubiquen elements renaixentistes mentre que en el segon cos o primer pis són gòtics, quedant més admissible i lògica la transició barroca del tercer cos.

A la planta baixa o cos inferior s’inscriuen equidistantment un portal i dos finestrals de marcat accent renaixentista. El portal d’accés emmarca la llum d’un arc de mig punt requadrat a la dòrica entre semipilastres adossades a un ornament rectangular (arrabà) al damunt de motlures coronades per sobre capitells. L’escut de la vila corona la portada, mostrant l’heràldica de la ciutat: corona reial i clau sobre fons barrat.

Les portes de fusta dels finestrals originaris són de doble fulla, de reticulats cassetons de rombe en llaceries amb reminiscències goticomudejars.

El segon cos emmarca en el seu parament de pedra de carreus tres finestrals gòtics que donen simètricament a les verticals de les obertures de la planta inferior.

La motlura de l’arrabà perpetua la tradició del mudèjar tardà, estilísticament adscrivible al gòtic tradicional català i mediterrani de la corona d’Aragó.

El tercer cos està bastit amb rajoles de fang buit a cordell. S’hi obrin catorze arcs de maçoneria amb breu motlura ornamental a la llum. Un arquitrau sosté les cornises de la coberta.

A l’entrada de l’edifici en la planta baixa destaca un petri i robust arc carpanell que separa l’ample vestíbul en dos espais diferents, dels quals arranquen les escalinates d’accés al primer pis. En primer lloc i a l’esquerra trobem l’escala antiga, mentre que en la part frontal i després d’haver travessat l’arc de carreus naix l’escala nova en forma de doble tramada que condueix a les dependències que conformen la part moderna de l’ajuntament.

A la primera planta de l’edifici hi ha una amplia galeria rectangular il·luminada per una claraboia zenital que permet la comunicació entre les dependències antigues i les de recent ampliació. Entre les primeres es localitzen les dues peces històriques de major interés de l’immoble: el saló noble i de plens i l’antic despatx de l’alcaldia.

A la segona planta de la crugia noble es guarden els fons de l’interessantíssim Arxiu Municipal i a l’actual saló de plens. L’Arxiu Municipal, en immoble anexe, disposa d’una rica i completa documentació. S’hi poden consultar fonts documentals que arranquen cronològicament en el segle XIV i possibiliten accedir a noticies no només de la capital històrica riberenca sinó de gran part dels municipis que conformaren el marc administratiu de la que fora jurisdicció territorial d’Alzira.

Foto NICLAS

Foto Niclas

Principals obres artístiques

Al llarg dels segles el consistori ha anat col·leccionant un important fons artístic. La seua peça més emblemàtic es el retaule de Sant Silvestre, obra mestra de Vicent Requena, de l’any 1597. Procedents dels desamortitzats convents de la ciutat, són les talles barroquitzants de la Immaculada i Sant Agustí, i la predel·la gòtica d’un Apostolat. L’Ajuntament posseeix una completa antologia de pintures de l’alzireny Teodor Andreu Sentemans (1870-1935)A més hi ha un llenç del segle XVIII del martiri de Sant Bernat, dos bodegons de J. Parra i un bust en marbre de Tomàs Parra, esculpit per Casterá Masiá. A l’actual saló de plens pengen interessants llenços d’artistes contemporanis.